Loin de chez lui et des années plus tard, Catòia raconte son enfance dans l’une des dernières familles d’Enfarinés du Rouergue, ces catholiques qui ont refusé le Concordat de 1801 et qui vivaient isolés au milieu des autres, dans un attachement profond aux pratiques ancestrales.
Luènh d’en cò sieu e d’annadas après, Catòia conta son enfáncia dins una de las darrièras familhas d’Enfarinats del Roèrgue, aqueestes catolics qu’an refusat lo Concordat de 1801 e que vivián isolats al mitan dels autres, dins un estacament prigon a las praticas ancestralas.