fabrica

Basa : Tota la creacion occitana
Licéncia Licence Ouverte
Espanhòl d'Aquí

Espanhòl d'Aquí

Genre : Spectacle de théâtre
Secteur : Théâtre
Aire culturelle : Languedoc Espagne
Occitan : Un peu
Support : Spectacle vivant
Date : 2003
Créateur : La Rampe-TIO
Membres : Ecriture et mise en scène : Michel Cordes
Comédiens : Claude Maurice, René Fernandez, Angelo Crotti, Nathalie Robert, Bruno Cécillon, Véronique Valéry
Conception décor : Jean-Yves Rabier
Réalisation décor : Atelier Yakka (Lunel 34)
Création musicale : Sergio Perera
Régie plateau, accessoires : Igor Bernardic
Assistante plateau : Magali Noulin
Régie lumière : Bruno Matalon
Costumes : Rosario Alarcon
Conception affiche : La Nauze
Photographe : Marc Ginot


Per aquela creacion, la companhiá fisèt a Michel Cordes l’escritura d’una pèça consacrada a l’immigracion espanhòla, una tematica sociala e umana qu’a marcat prigondament lo Sud de França.

L’encastre

1965 : La guèrra d’Argeria s’acabèt 3 ans a, la brandida de mai de 68 se prepara. Dins las annadas 50 e 60, l’immigracion economica espanhòla, deguda a la misèria, atenh son som amb l’acòrdi del regime franquista. Pòrta a la França de las “Trente Glorieuses” la man d’òbra necita e trabalhaira. Aquela ondada venguda de Múrcia e d’Andalosia, en mai de las anterioras, portarà la part d’espanhòls dins nòstra region a l’entorn de 25 % de la populacion. En 1962, 45% d’eles trabalhan dins l’agricultura e 26% dins lo bastiment.

L’accion : Prima de 1965, pels penjals lengadocians.

La pèça met en scèna doas familhas : una francesa, Sénher e Dòna Delpech, proprietaris d’una espleitacion viticòla e l’autra espanhòla, Sénher e Dòna Fuensanta, immigrats economics, obrièrs agricòlas, amb lor filha Maria e lo papeta Paco, refugiat republican. Los enjòcs d’un avenidor que menariá pas a totes los pantaisses se pausan a travèrs de las doas familhas. L’avenidor de Dolores e Esteban Fuensanta que, dempuèi 11 ans d’una vida païsanassa de trabalh e de volontat, an capitat d’amolonar un floquet de moneda : servirà per un tornar al país onorable, o mai per una installacion definitiva dins la vida francesa ? Los pantaisses de Maria, drolleta polida abalida aquí, e que la causida de viure en França es clara. Aqueles de Paco, demorat fisèl a son ideal politic, usat per la vida e son combat. Los pantaisses de Marguerite e Armand Delpech, qu’an d’enjòcs socials tan diferents, confrontats a l’istòria d’amor entre lor filh Pascal e Maria, “la paura espanhòla”.

L’escritura

Michel Cordes situa las accions dins un rapòrt de vida e fa aparéisser los tèmas essencials :

  • la volontat de s’integrar que s’opausa a aquela del tornar al país
  • lo besonh de reconéissença dels immigrats fàcia a la segregacion
  • lo conflicte de generacion amb d’enfants que lor vida s’enrasiga dins lo país d’aculhença
  • l’incompreneson entre immigrats economics e politics.

Michel Cordes a experimentat aquelas situacions dins sa vida. Dempuèi totjorn a costejat aquestes immigrats, s’es fargat una personalitat a lor contacte. Tot aquò a noirit son escritura. La causida d’un iperrealisme dins los decòrs de Jean-Yves Rabier e los costums de Rosario Alarcon completan son lagui de pegar a la realitat dels objèctes e dels luòcs que ne dison tant coma los mots, los rapòrts e las gents. La musica de Sergio Perera acompanha aquel univèrs en tot illustrar lo mestissatge que se fa entre cultura espanhòla e occitana.



Contactez nous a propos de cette page