Plus de trente ans après la publication de ses Œuvres poétiques, suivies de quelques rares recueils, Se rauqueja ma votz dévoile toute une partie restée inédite de la poésie de Joan Larzac. Car le poète n’a jamais cessé d’écrire au long des années. En continuité avec ses premiers recueils, l’écriture de J. Larzac est à l’écoute de tout ce qui est humain, aujourd’hui comme hier : interrogations sur l’existence comme contemplation des paysages du Liban et du Languedoc.
Mai de 30 ans après la publicacion de son Òbra poetica, seguida de quauques rares recuèlhs coma Dotze taulas per Nòstra Dònao Ai tres òmes a taula, a miègjorn, avètz aicí tota una part demorada inedicha de la poesia de Joan Larzac. Un silenci editorial trencat ara amb Se rauqueja ma votz, que lo poèta jamai a pas quitat d’escriure al long del temps e de la vida. E mai atrabalhit d’annadas per acabar son òbra grand de traductor, la Bíblia integrala en lenga d’òc, Larzac s’es avodat de longa a una escritura pus personala. Aicí, en continuitat amb los primièrs recuèlhs, la poesia de Larzac acara totas las fàcias de l’umanitat, a l’escota dels trabucs e dels espèrs del monde, uèi coma ièr : interrogacions sus l’existéncia coma contemplacion dels païsatges del Liban o del país d’òc.